A COED vam haver de fer una descripció d'una companya de classe que consistia en explicar en un full o mitjançant algun recurs poètic com era aquesta d'una manera original. Més tard hauríem de presentar una fotografia i parlar sobre les qualitats i característiques d'aquesta. Amb tot això treballaríem l'entonació, la postura del cos, la mirada, el feedback amb el públic... conceptes que estem llegint al llibre de "Com parlar bé en públic" que havíem de llegir per més endavant. Hi ha diferents maneres de descriure algú, com per exemple amb una cançó, poesies visuals, poesia, novel·la, assaig, conte, vídeo, etc. Les descripcions poden ser objectives o subjectives segons l'autor que la formuli.
Vam penjar totes les fotografies al voltant de la classe a l'altura de la vista. Més tard vam sortir tots de classe i vam tornar a entrar amb percepció d'observadors, com si estiguéssim veient una exposició a un museu que no fos feta per nosaltres.
A més, ens van fer escriure un títol per la nostra imatge que expressés el que nosaltres volíem mostrar.
Vam acabar entenent que el més important és saber expressar el que es vol dir amb allò que tu has fet. Una fotografia pot dir molt més que moltes paraules, però si expliquem o aclarim el que volem dir en la fotografia podem tenir dues versions: la que prèviament havíem construït sense saber que volia dir l'autor amb aquella imatge, i la que ens diuen que vol representar.
La meva descripció va ser la següent:
Anna Vélez, una futura
mestra amb molta vocació
Potser hi haurà poques com ella... Natural,
riallera, espontània, treballadora, sentimental...
Et pot fer un deliciós pastís de xocolata com
passar-se els dies treballant, pot estar enfeinada la major part del dia però
trobar una estona per tenir cura de la seva petita família, els seus animals.
Una persona que et podria fer un sopar tant sever com fabulós i encara li
quedarien ganes per anar a veure una pel·lícula al cinema. Una noia que és
capaç d’estudiar molt dur quan toca però també saber divertir-se quan és
necessari, passant moments agradables amb els seus nebots o fins i tot sortint
a passejar al seu gos, el Pirata.
Com ja deveu suposar, ella és una apassionada dels
que diu ser la seva família, el petit Pirata i els seus dos gats.
Només entrant per la porta de casa seva pots
ensumar els múltiples olors a dolç dels magnífics projectes de pastisseria que
té entre mans: cupcakes, pastissos, galetes, magdalenes, etc. Més tard, notaríem instantàniament l’absolut
ordre que reina a casa seva, quadres per les parets on s’exhibeixen els seus
primers cupcakes, el seu antic barri, i els seus adorats gats... i és que
l’Anna és una bona decoradora, li fascina tenir una casa amb tanta
personalitat.
Però encara té una passió més gran, que les supera
totes amb diferencia... Són dues menudes personetes, el Jan i la Noa, els seus
dos nebots amb els quals es pot passar un tarda sencera al cinema veient Doraemon
i divertir-se o passar una tarda preparant una tarda dolça, és així com anomena
les tardes que mengen pastissos que ella mateixa prepara per als seus nebots.
En només dos cursos de pastisseria és ja tot una experta en rebosteria
americana.
Ella té un somni... L’Anna vol ser mestra
d’educació infantil. Sempre se li han donat bé tres coses: Escriure, estar amb
animals i per últim estar amb nens. L’Anna està cursant aquesta carrera perquè
somia que en un futur pugui sortir i tingui un treball que l’omple i que és
purament vocatiu.
Als seus 28 anys ja és advocada tot i que es va
adonar que necessitava fer aquesta carrera perquè sentia que era el que li
agradaria i la faria feliç.
Un dels seus múltiples hobbies és passar les
tardes amb els seus amics a una terrassa d’un bar en una tarda de futbol o
simplement fent una xerrada.
Finalment, puc definir l’Anna com a una persona
madura, interessant, culta, agradable i amant dels animals, als quals passeja,
cuida i s’encarrega d’ells com si es tractés de la seva pròpia família, i és
que... realment ho són.
